Entrevista :: David Marín

"Les trames podrien desenvolupar-se en qualsevol lloc, però el lloc escollit els hi dona un caràcter especial, i tant Lleida com la Val Fosca el tenen, d'especial, i m'agrada que això es vegi en una novel·la." 


Avui parlem amb David Marín del seu El Purgatori, una novel·la que ens trasllada a uns escenaris molt especials que ens atraparan i dels que no en podrem sortir mai més. Serà al Tiana Negra dissabte 18 de gener a les 11.00 del matí. 

Com neix la idea inicial de El purgatori? 
L'any 2012 vaig entrevistar per al diari El Punt Avui, Pau Castells, un historiador que havia fet la tesi doctoral sobre els judicis de bruixeria al Pallars. Em va citar el cas de la vella Rugalla, una dona que va viure durant el segle XVI a la Vall Fosca i que va ser condemnada cinc vegades per bruixeria. La casa on va viure, Casa Rugall, encara existeix, i vaig imaginar-me què passaria si una descendent d'aquella dona tornés ara a aquella casa i alhora comencessin a passar fenòmens estranys al poble. 

La novel·la ens proposa dues trames paralel·les: l'assassinat del pare Moragues a Lleida i una vella història de bruixeria de la Vall Fosca. Tant un escenari com l'altre són molt atractius literàriament parlant. 
Així ho espero! Tothom té una novel·la a dins, i cada paisatge, cada ciutat, cada poble en tenen també moltes a dins. LEs trames podrien desenvolupar-se en qualsevol lloc, però el lloc escollit els hi dona un caràcter especial, i tant Lleida com la Vall Fosca el tenen, d'especial, i m'agrada que això es vegi en una novel·la. 

Escenaris, cultura, costums i llengua que veiem descrits amb gran precisió i versemblança. 
Prefereixo les novel·la on el caràcter de cada lloc hi surt i ho envolta tot. De fet, això hauria de ser la normalitat, en literatura. No ens podem imaginar una novel·la sobre Nova York que no estigui marcada per aquest escenari. O ambientada a París, o a l'Eixample barceloní, o a Marràqueix, o en un poble nòrdic prop del pol nord. Pel mateix motiu, una novel·la que passa al Pirineu o a Lleida ha de respirar i parlar com aquests territoris, sense haver de convertir-se obligatòriament en una novel·la costumista. La parla lleidatana i la parla del Pallars les vaig haver de treballar una mica, l'Associació Cambuleta, que treballa per dignificar la parla del Pallars, em va ajudar a donar-li forma. 

L'entorn és un personatge més, igual que el lector que no és un simple espectador, sinó que el fas participar de la història activament.
No és una opció volguda, sinó que em sembla inevitable: l'entorn on passa la història és el que és, i apareix, i hi intervé i té el seu paper, sempre, en qualsevol tipus d'història. Però he d'evitar fer una guia turística i avorrir amb descripcions i tòpics de paisatges, el que importa és la història i els personatges que la viuen. 

"El tema de fons de la novel·la, crec, és justament aquest: el conflicte entre allò que creiem que hem de ser, i la nostra natura; entre la nostra raó i els nostres instints biològics i animals."

Una novel·la on hi trobem superstició religiosa, repressió catòlica, l'explotació de la idea del pecat i de la culpa i la castració moral i física. 
El tema de fons de la novel·la, crec, és justament aquest: el conflicte entre allò que creiem que hem de ser, i la nostra natura; entre la nostra raó i els nostres instints biològics i animals. Sempre, en algun moment de la vida, ens trobem que hem de triar entre els que creiem que hem de fer i allò que la nostra natura ens demana fer. Aquest conflicte ho viuen d'una manera o altra tots els personatges, des de la víctima fins a l'investigador que segueix el cas. 

I, tot plegat, amb un estil sobri, però molt treballat i eficaç.
Per a mi és important que el text flueixi, que t'oblidis que estàs llegint. La prosa barroca, recargolada i plena de cops d'afecte la trobo molt poc literària. Ens fa adonar que estem llegint i ens treu de la història. Amb tot el respecte per a qui la prefereix, que és tant digna com qualsevol altra. Però jo crec que el nucli de la literatura es troba, sobretot, en el contingut d'allò a expressem, i en una forma eficaç d'explicar-ho. Si hi pensem una mica, les frases més contundents de la literatura universal, les que més a fons ens arriben i ens toquen l'ànima, són frases simples, senzilles, de subjecte-verb-predicat. En la senzillesa hi ha la profunditat. Almenys jo ho veig així. Si he aconseguir aproximar-me a aquest estil, estaré molt satisfet. 

Estàs treballant amb una nova novel·la? 
He enllestit una que podria editar-se aviat. Parla d'un barri de catalans a Nova York, he habitat sobretot per lleidatans que van emigrar al segle XIX. Un Chinatown amb accent de Lleida, amb gàngsters violents i detectius morts de gana que farien qualsevol treballet a canvi d'una plat de llonganissa i caragols a la llauna. Una mena d'homenatge al gènere negre clàssic, una mica surrealista i amb una visió molt personal sobre aquest tipus d'històries. I ara treballo en una novel·la que no és de crims, sinó més psicològica: un professor universitari que ha de fer front a un gran dilema moral mentre la seva vida entra en crisi. Ja veurem què n'acaba sortint... 

El purgatori ha estat premiat amb el premi Crims de tinta. 
Ha estat una sorpresa i un gran honor. Aquest premi l'han guanya escriptors o escriptores que admiro molt, i és un gran regal que hagin considerat que el meu Purgatori podria estar entre ells. 

"Tiana Negra és un referent. Fins i tot he vist com les editorials marquen el seu calendari de novetats tenint en compte aquest festival. Durant deu anys ha fet una feina immensa de normalitzar el gènere negre en català, i tots els que hem escrit algun cop històries negres, hi volem ser."

Com valores el Tiana Negra i la feina que fan aquests festivals? 
Tiana Negra és un referent. Fins i tot he vist com les editorials marquen el seu calendari de novetats tenint en compte aquest festival. Durant deu anys ha fet una feina immensa de normalitzar el gènere negre en català, i tots els que hem escrit algun cop històries negres, hi volem ser. Com a assistent en altres edicions m'ha servit per conèixer de prop autos i obres que han estat un autèntic regal. Han anat  naixent altres festival i trobo que està molt bé i que és un molt bon símptoma per a aquest gènere, ja que cada any hi ha més talent i el públic hi pot trobar que, en català, tenim històries i personatges encara més bons que els que ens arriben d'importació. També trobo que és molt important aquest tipus de festivals, independents de la indústria, que donen veu a tot els que fan també les petites editorials, on hi ha autèntics tresors. 

Gràcies David i bones festes!

0 comentaris:

Novena edició del Tiana Negra el 22 i 23 de gener de 2021

Programa

Youtube Ajuntament Tiana

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de:

·Seguidors