Novetat :: Cazeneveu

Cazeneveu i la revenja dels desvalguts
Oriol Molas i Ferran Grau
Capital Books
Novembre de 2019

SINOPSI: L'agència de detectius Cazeneveu & Associats ja fa quatre anys que funciona. A les obres per obrir la Via Laietana - una ferida sagnant al cor vell de la ciutat - apareix un cadàver semienterrat. Però no serà l'última mort d'aquest nou cas per a Enric Cazeneveu, acompanyat un cop més pel periodista Jacint Brescó i la sagaç i temperamental Filo. Aquella Barcelona convulsa es debat entre realitats oposades: els senyors i els treballadors, la modernitat i les tradicions, el progrés i el passat, l'església i l'espiritisme... I si bé hi ha coses immutables, com la inoperància de la policia, els nous tems es manifesten ja en les protestes de les primeres feministes que lluiten pels seus drets.

De Cazeneveu han dit: 
"Em trec el canotier davant dels autors. Han fet una divertidíssima novel·la negra". Jordi Sanuy.
"El personatge perfecte, la ciutat ideal, el moment històric precís. Una lectura addictiva". Sebastià Bennasar.
"Han creat un protagonista literari cridat a esdevenir un referent en la novel·la barcelonina". El nacional.

:: Oriol Molas i Ferran Grau seran al Tiana Negra el dissabte 18 de gener a les 13.45. 

Novetat :: Octubre

Octubre 
Teresa Solana
Crims.cat
Octubre de 2019

SINOPSI: 20 de setembre de 2017. Queden només onze dies perquè se celebri el referèndum i entre els Mossos d'Esquadra hi ha mala maror. Amb l'1 d'cotubre acostant-se i el Piolín atracat al port de Barcelona, l'assassinat d'un actor retirar, en el que sembla un robatori que ha acabat malament, obliga a la sotsinspectora Norma Forester i el seu equip a traslladar-se al barri de Gràcia per iniciar la investigació d'un cas que es complicarà quan descobreixin que la víctima vivia sota una indentitat falsa. Norma està amoïnada pel futur del seu equip, que ara està format per un sergent i una jove caporala sense cap experiència en homicidis, i per l'inclassificable sotsinspector Agustí Carrasco, a qui la seva incapacitat per adaptar-se a la nova sensibilitat feminista ha estat a punt de fer que l'expulsin del cos. Però Norma encara té un altre motiu de preocupació: a casa, entre la seva peculiar família, la divisió d'opinions sobre la qüestió de la independència amenaça amb convertir una celebració familiar festiva en una agre discussió de la que tothom pot sortir malparat. 

:: Teresa Solana estarà al Tiana Negra fent la Cadira d'Orelles dissabte 18 de gener a les 12.45 del matí. 

Entrevista :: David Marín

"Les trames podrien desenvolupar-se en qualsevol lloc, però el lloc escollit els hi dona un caràcter especial, i tant Lleida com la Val Fosca el tenen, d'especial, i m'agrada que això es vegi en una novel·la." 


Avui parlem amb David Marín del seu El Purgatori, una novel·la que ens trasllada a uns escenaris molt especials que ens atraparan i dels que no en podrem sortir mai més. Serà al Tiana Negra dissabte 18 de gener a les 11.00 del matí. 

Com neix la idea inicial de El purgatori? 
L'any 2012 vaig entrevistar per al diari El Punt Avui, Pau Castells, un historiador que havia fet la tesi doctoral sobre els judicis de bruixeria al Pallars. Em va citar el cas de la vella Rugalla, una dona que va viure durant el segle XVI a la Vall Fosca i que va ser condemnada cinc vegades per bruixeria. La casa on va viure, Casa Rugall, encara existeix, i vaig imaginar-me què passaria si una descendent d'aquella dona tornés ara a aquella casa i alhora comencessin a passar fenòmens estranys al poble. 

La novel·la ens proposa dues trames paralel·les: l'assassinat del pare Moragues a Lleida i una vella història de bruixeria de la Vall Fosca. Tant un escenari com l'altre són molt atractius literàriament parlant. 
Així ho espero! Tothom té una novel·la a dins, i cada paisatge, cada ciutat, cada poble en tenen també moltes a dins. LEs trames podrien desenvolupar-se en qualsevol lloc, però el lloc escollit els hi dona un caràcter especial, i tant Lleida com la Vall Fosca el tenen, d'especial, i m'agrada que això es vegi en una novel·la. 

Escenaris, cultura, costums i llengua que veiem descrits amb gran precisió i versemblança. 
Prefereixo les novel·la on el caràcter de cada lloc hi surt i ho envolta tot. De fet, això hauria de ser la normalitat, en literatura. No ens podem imaginar una novel·la sobre Nova York que no estigui marcada per aquest escenari. O ambientada a París, o a l'Eixample barceloní, o a Marràqueix, o en un poble nòrdic prop del pol nord. Pel mateix motiu, una novel·la que passa al Pirineu o a Lleida ha de respirar i parlar com aquests territoris, sense haver de convertir-se obligatòriament en una novel·la costumista. La parla lleidatana i la parla del Pallars les vaig haver de treballar una mica, l'Associació Cambuleta, que treballa per dignificar la parla del Pallars, em va ajudar a donar-li forma. 

L'entorn és un personatge més, igual que el lector que no és un simple espectador, sinó que el fas participar de la història activament.
No és una opció volguda, sinó que em sembla inevitable: l'entorn on passa la història és el que és, i apareix, i hi intervé i té el seu paper, sempre, en qualsevol tipus d'història. Però he d'evitar fer una guia turística i avorrir amb descripcions i tòpics de paisatges, el que importa és la història i els personatges que la viuen. 

"El tema de fons de la novel·la, crec, és justament aquest: el conflicte entre allò que creiem que hem de ser, i la nostra natura; entre la nostra raó i els nostres instints biològics i animals."

Una novel·la on hi trobem superstició religiosa, repressió catòlica, l'explotació de la idea del pecat i de la culpa i la castració moral i física. 
El tema de fons de la novel·la, crec, és justament aquest: el conflicte entre allò que creiem que hem de ser, i la nostra natura; entre la nostra raó i els nostres instints biològics i animals. Sempre, en algun moment de la vida, ens trobem que hem de triar entre els que creiem que hem de fer i allò que la nostra natura ens demana fer. Aquest conflicte ho viuen d'una manera o altra tots els personatges, des de la víctima fins a l'investigador que segueix el cas. 

I, tot plegat, amb un estil sobri, però molt treballat i eficaç.
Per a mi és important que el text flueixi, que t'oblidis que estàs llegint. La prosa barroca, recargolada i plena de cops d'afecte la trobo molt poc literària. Ens fa adonar que estem llegint i ens treu de la història. Amb tot el respecte per a qui la prefereix, que és tant digna com qualsevol altra. Però jo crec que el nucli de la literatura es troba, sobretot, en el contingut d'allò a expressem, i en una forma eficaç d'explicar-ho. Si hi pensem una mica, les frases més contundents de la literatura universal, les que més a fons ens arriben i ens toquen l'ànima, són frases simples, senzilles, de subjecte-verb-predicat. En la senzillesa hi ha la profunditat. Almenys jo ho veig així. Si he aconseguir aproximar-me a aquest estil, estaré molt satisfet. 

Estàs treballant amb una nova novel·la? 
He enllestit una que podria editar-se aviat. Parla d'un barri de catalans a Nova York, he habitat sobretot per lleidatans que van emigrar al segle XIX. Un Chinatown amb accent de Lleida, amb gàngsters violents i detectius morts de gana que farien qualsevol treballet a canvi d'una plat de llonganissa i caragols a la llauna. Una mena d'homenatge al gènere negre clàssic, una mica surrealista i amb una visió molt personal sobre aquest tipus d'històries. I ara treballo en una novel·la que no és de crims, sinó més psicològica: un professor universitari que ha de fer front a un gran dilema moral mentre la seva vida entra en crisi. Ja veurem què n'acaba sortint... 

El purgatori ha estat premiat amb el premi Crims de tinta. 
Ha estat una sorpresa i un gran honor. Aquest premi l'han guanya escriptors o escriptores que admiro molt, i és un gran regal que hagin considerat que el meu Purgatori podria estar entre ells. 

"Tiana Negra és un referent. Fins i tot he vist com les editorials marquen el seu calendari de novetats tenint en compte aquest festival. Durant deu anys ha fet una feina immensa de normalitzar el gènere negre en català, i tots els que hem escrit algun cop històries negres, hi volem ser."

Com valores el Tiana Negra i la feina que fan aquests festivals? 
Tiana Negra és un referent. Fins i tot he vist com les editorials marquen el seu calendari de novetats tenint en compte aquest festival. Durant deu anys ha fet una feina immensa de normalitzar el gènere negre en català, i tots els que hem escrit algun cop històries negres, hi volem ser. Com a assistent en altres edicions m'ha servit per conèixer de prop autos i obres que han estat un autèntic regal. Han anat  naixent altres festival i trobo que està molt bé i que és un molt bon símptoma per a aquest gènere, ja que cada any hi ha més talent i el públic hi pot trobar que, en català, tenim històries i personatges encara més bons que els que ens arriben d'importació. També trobo que és molt important aquest tipus de festivals, independents de la indústria, que donen veu a tot els que fan també les petites editorials, on hi ha autèntics tresors. 

Gràcies David i bones festes!

Novetat :: La memòria de la Vall Fosca

La memòria de la Vall Fosca 
Carles Mentuy
Llibres del Delicte
Primavera de 2019

SINOPSI: A les idíl·liques muntanyes del Pallars, els clans del Mairà idel Xurrac porten dècades enfrontats pel control del tràfic de drogues a la zona. L'odi entre els membres de les dues cases ve de lluny i es remunta a generacions anteriors. Quan els plans dels Xurrac per acabar definitivament amb la casa Mairà prenen forma, els enfrontaments entre els principals integrants dels dos clas esdevenen cada cop més crus. Mentrestant, cap de les dues famílies deixen de banda els seus negocis il·legals. 

:: Carles Mentuy serà al Tiana Negra el dissabte 18 de gener a les 11.00.

Entrevista :: Maribel Torres



"El que m'agrada de la novel·la negra és que permet denunciar els problemes i disfuncions de la societat d'una manera indirecta, el que fa que el missatge arribi a més gent."



Parlem amb la Maribel Torres, autora d'El despertar del navegant", una novel·la sobre corrupció i especulació immobiliària amb una protagonista que us enamorarà. La Maribel serà al Tiana negra el dissabte 18 de gener. 

D'on neix la idea del llibre El despertar del navegant
Pel recull Assassins de Girona de Llibres del Delicte vaig crear els personatges de l'Adriana i en Pau. Em vaig sentir còmode amb ells i em venia de gust fer una història més llarga. Se'm va acudir que rebessin un encàrrec que fos la punt de l'iceberg dels temes que realment volia tractar: la corrupció i l'especulació immobiliària. 

Per què et decideixes amb la novel·la negra? Què t'agrada del gènere? 
Malgrat sóc lectora de novel·la negra des de l'adolescència, no de manera exclusiva, no havia escrit mai res que es pogués anomenar com a tal de manera expressa. La proposta per Assassins de Girona va despertar en mi el cuquet de provar-ho. I he començat amb una novel·la de detectius. El que m'agrada del gènere és que permet denunciar els problemes i disfuncions de la societat de manera indirecta, el que fa que el missatge arribi a més gent. 

La teva protagonista és l'Adriana, una dona detectiva. Amb ella volies reivindicar el paper de la dona dins la novel·la negra? 
Potser sona passat de voltes, però el que intento reivindicar en tot el que escric, és el paper de la dona a la societat en general i denunciar els problemes que tenim les dones per a trobar el nostre lloc. Malgrat les aparences, encara vivim en una món masclista, ple de prejudicis respecte a les nostres capacitats. Quan vaig escriure el conte per Assassins de Girona no em va ni passar pel cap que el protagonista fos un home detectiu. Per no perpetuar l'estereotip? Potser sí.



Tant l'Adriana com els altres personatges, el Pau per exemple, tenen un gran rerefons i molt de recorregut. Això vol dir que hi haurà més llibres protagonitzats per ells?
Bé, el cert és que ja he començat un altre cas. Com t'he dit, em sento molt a gust amb ells. Tinc ganes de seguir convivint amb ells i ampliar el rerefons dels dos tocant els temes que em preocupen.

Els maltractaments a la infància és un tema que preocupa i que sovint tractes a les teves novel·les, oi? 
Els maltractaments masclistes, sí. Que afecten les dones i els fills. És una xacra que, lluny de reduïr-se, tinc la impressió que s'incrementa. N'he parlat en nombrosos contes, que és el gènere en què em movia fins ara, des de diferents perspectives. I també ho apunto a El despertar del Navegant

"Les meves històries es basteixen sobre la part més fosca i obsessiva que tenim les persones. L'ambició, la por, la pressió social, l'enveja, la solitud... estan tan presenta a les vides dels personatges, tan dins la seva pell, que no poden desfer-se'n. "

I en conjunt les relacions humanes són un dels grans temes dels teus escrits. 
Sí. Les meves històries es basteixen sobre la part més fosca i obsessiva que tenim les persones. L'ambició, la por, la pressió social, l'enveja, la solitud... estan tan presenta a les vides dels personatges, tan dins la seva pell, que no poden desfer-se'n. I això fa que les seves relacions estiguin viciades i generin tota classe de problemes. I és que jo crec que les persones funcionem així. Només intento retratar el que veig. 

La novel·la arrenca amb el robatori d'un quadre de Miró falsificat. Un argument que evolucionarà cap a una trama de corrupció política i financera. La novel·la negra és el millor gènere per fer crítica social? 
No sé si és el millor gènere. També es pot fer a través de la ciència-ficció. Les distòpies son un exemple clar. O amb part del gènere fantàstic. El que sí crec és que la novel·la negra arriba a molta més gent i, per tant, és més efectiva. Des que he publicat El despertar del navegant em trobo molts lectors que em diuen que només llegeixen novel·la negra. Si llegeixen bones novel·les que acompleixen la característica de fer crítica social, no només entretenir, sense adonar-se estaran obrint el ulls a realitats que d'altra manera no coneixerien. Altra cosa és que això els faci replantejar-se les seves opinions. 

La teva novel·la està ambientada a la Costa Brava amb l'objectiu de fer crítica també de l'especulació que es fa el territori i com podem defensar-lo. 
Sí, sí. Quan passejo per segons quins indrets de la Costa Brava em fa mal el cor. Com podem destruir el territori que ens envolta d'aquesta manera? I no només la costa. A la Cerdanya passa el mateix. Però el interessos econòmics passen per davant de tot i de tothom. Per això em va agradar parlar de Salvem Castell, perquè per una vegada la voluntat de la gent va tenir més força que els interessos polítics i econòmics. Però l'especulació no para. Imaginar que hi ha interessos econòmics perquè aquesta edificació arribi a espais protegits em va semblar una idea a explotar. I si veiem tots els projectes urbanístics que actualment estan en tràmit o aprovats a tota la costa, la meva imaginació s'ha quedat curta. 

Com valores els festival com el Tiana Negra? 
Totes aquestes iniciatives que tenen com a objectiu prestigiar la literatura i acostar-lo al públic crec que són necessàries. I de cara als nous autors, són una gran oportunitat perquè ens donen visibilitat. I en casos com Tiana, que es centra en autors en català, tenen l'extra de potenciar la lectura en la nostra llengua, que falta que ens fa. 

Gràcies!

Recomanacions :: Purgatori

Purgatori 
David Marín
La Magrana
Premi Crims de tinta 2019

SINOPSI: El pare Moragues, director d'una escola religiosa de Balaguer, apareix assassinat en una rotonda als afores de Lleida. Al mateix temps, l'arribada a un petit poble de la Vall fosca d'una descendent de la Vella Rugalla, una bruixa condemnada cinc vegades a la forca durant el segle XVI, coincideix amb l'aparició d'animals morts, nens que emmalalteixen misteriosament i altres fenòmens estranys. El sergent Salvador Rull, l'agent Núria Riu i el caporal Coscubiela hauran de fer front a dos casos que posaran a prova les seves condicions mentre es qüestionen també les seves vides.

:: David Marín participarà a la taula rodona Cinc negres i un saxo del dissabte 17 de gener a les 11.00. 







Recomanacions :: El despertar del navegant

El despertar del navegant 
Maribel Torres
Setembre del 2019
Llibres del Delicte 

SINOPSI: Quan l'asseguradora dels Masdeu detecta que el Miró valorat en tres milions d'euros que tene al seu iot és una falsificació, contracten l'Adriana per descobrir com ha pogut desaparèixer el quadre original durant els últims viatges del matrimoni. La investigació de la detectiva i del seu ajudant, un expert informàtic que haurà d'abandonar el món virtual i infiltrar-se al iot per ajudar l'Adriana si volen resoldre el cas, els durà a una trama de corrupció política i especulació immobiliària a la Costa Brava on el Miró falsificat no és més que la punta de l'iceberg. 

:: La Maribel Torres participarà al Tiana Negra el dissabte 18 de gener a les 11.00 del matí a la taula rodona Cinc negres i un saxo

Entrevista :: Tuli Márquez

Tuli Márquez és l'autor de La mida dels nans. Periodista que va voler viure de la música que finalment va tirar cap a la tele, per fer anuncis de la programació. Després d'anys de fer trailer de programes i pel·lícules, es va alliberar de sou i feina per dedicar-se a l'escriptura, primer amb l'Endemà, la seva primera novel·la, i aquest any amb un trhiller que segur que us atraparà des del principi. Hem parlat amb ell i hem descobert molts secret de La mida dels nans. 

Quin és l'origen primer de La mida dels nans? 
Una novel·la amb un trama diferent que vaig escriure durant que vaig passar a Mallorca treballant a la televisió IB3.

Perquè et decideixes a recuperar-lo? 
La meva relació amb l'escriptura va per dèries i per deutes pendents amb la vida. Amb L'endemà havia de parlar de la meva relació amb la música, al "la Mida" va de la meva relació amb els món del periodisme i la política.

El protagonista és un periodista d'investigació que rep una pallissa brutal. Parlar de la relació entre periodisme i poder és un dels objectius principals de la novel·la? En tenies d'altres? 
Parlant de dèries i deutes pendents, també a "La Mida" hi és present el tema de les relacions familiars. Sobretot quean s'amagues els drames de determinades veritats que acabaran surant amb el temps.

Creu que pots s'atreveixes a fer-ho? Per què? 
La ficció catalana viu molt pendent dels procés polític. Pendent del que pugui treure per resoldre la seva precarietat personal. Ho dic perquè la trobo molt costumista i sense gens de nervi o mala llet. I un dels objectius de les arts en general hauria de ser el d'emprenyar el poder. però ara sembla que no es pugui molestar.

És novel·la negra però no hi ha mort, to i que gairebé. Creus que aquest gènere et permet parlar de tot? 
Si recorrem als clàssics de la novel·la negra americana dels 50 o 60, utilitzaven els morts i les situacions escabroses per mostrar una situació sociopolítica gens amable, tenallada pel McCarthisme i la cacera de bruixes.

El protagonista es fica en un terreny que no li pertoca, vaja que l'apallissen perquè s'ho ha buscat? 
S'ho ha buscat. I ha estat advertit. El parany en el que cau és resultat d'haver traït l'esperit de la professió.

Hi ha molts periodistes com ell? 
Actualment? Molta gent funciona a cop de filtració i d'intercanvi de favors, des del futbol a la política. De fet, sostinc que el rovell de l'ou de la informació política actual prové de la informació futbolística. Només cal veure quins són els líders d'opinió o veure d'on venen.

Hi ha clares influències de Montalbán i Marsé. D'altres que vols destacar? 
Les il·lusions perdudes de Balzac, LIbra de Don Delillo, Don Winslow i James Ellroy i la seva manera de gratar la superfícies i d'arribar al moll de l'os.

A banda dels temes dels que parles, si ens fixem en la forma, hi trobem un ritma molt cinematogràfic?
Doncs, la pel·lícula que més m'ha inspirat és La finestra indiscreta d'Alfred Hitchcock. Tot passa sense moure's d'una cadira i a través d'una finestra. Aquest ha estat el gran repte, el que més em va engrescar quan vaig tenir clar com la volia fer anar.

La lectura és un camí paral·lel entre la operació per reconstruir els genolls dels protagonista després de la pallissa i el seu subconscient que intenta reconstruir els fets per trobar el mòbil del seu atac. LA inconsciència té totes les respostes? Li hauríem de fer més cas? 
Més que en l'inconscient, que és molt incontrolable, jo parlaria més de la pràctica de la meditació com la manera de filar causes i conseqüències per tal de quadrar les situacions que ens són properes.

Quin paper li has volgut donar a la Marta? 
Lady Macbeth? Potser juga el paper de la veu de la consciència de tota l'obra, la que posa la bena abans de la ferida, fins i tot abans que es produeixi, però sempre anants a la seva.

I em sembla que ja estàs treballant en una altra novel·la? 
Ja la tinc enllestida. Es diu Les voltes del món i tracta de la crisi del 2008 a Barcelona.

Com valores els festival com el Tiana Negra?
És la meva primera vegada. Però crec que totes aquelles iniciatives que serveixin per promoure la cultura i conscienciar la gent de la seva utilitat i importància em sembla positiu.

Gràcies Tuli. Ens veiem molt aviat!

:: Tuli Márquez participarà de la taula rodona Cinc negres i un saxo el dissabte a les 11.00 del matí.

Recomanacions :: La mida dels nans

La mida dels nans
Tuli Márquez
Més llibres
Tardor 2019

SINOPSI: En Marc G., un jove periodista d'investigació, rep la visita d'uns homes amb passamuntanyes que el deixen convertit en una desferra, viu pels pèls en un llit d'hospital. A qui ha perjudicat perquè s'hi acarnissin d'aquesta manera? Però ell prou que ho sap, que ha trepitjar l'ull de poll d'un tinent d'alcalde corrupte que aspira a ser el proper batlle de la ciutat. I també sap prou bé que la seva xicota de l'institut, la Marta, que acaba de tornar a aparèixer a la seva vida i sempre que l'ha triat perquè sigui el pare dels seus fills, és la filla d'un líder poderós del mateix partit. Què volen de debò els uns i els altres? Què hi pesa més, en aquesta història que li pot acabar costant la vida? Les lluites polítiques pel poder, silenciar la premsa incòmoda o l'egoisme de classe alta dels uns i els altres que el tenen atrapat i intenten manipular-lo? 

"Com un bon film, amb una bona història, bons personatges i uns plans igualment d'excel·lent factura". Ignasi Moya, La vanguardia. 

:: Entrevista Tuli Márquez 
:: Tuli Màrquez participarà de la taula rodona Cinc negres amb un saxo, dissabte 18 de gener a les 11.00 del matí. 

Entrevista :: Joan Carles Ventura

Joan Carles Ventura és l'autor d'Em diuen fletxa, novel·la guanyadora del Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana. Hem parlat amb ell del premi, la novel·la i de la seva relació amb l'escriptura. 

"La societat, en general, escrutada sota la lupa cruenta de la novel·la negra, no surt mai gaire ben parada perquè les seues clavegueres sempre fan pudor. "

Què ha significat per a tu guanyar el Premi Memorial Agustí Vehí 2019?
Guanyar el premi del Festival Tiana Negra ha suposat el meu enlairament definitiu com a autor. D'una banda, m'ha donat una gran visibilitat que m'ha brindat excel·lents  oportunitats per mostrar la meua obra. D'altra, m'ha empès a seguir escrivint i l'estímul creatiu m'ha dut a guanyar -de retruc- un altre important guardó literari enguany: el premi Ciutat de Torrent de Narrativa Juvenil.  

Em diuen flexta és el primer títol de la sèrie d’un detectiu molt especial enmarcat al anys 80 a Valencia, enmig de la Ruta del Bacalao. Per què decideixes ambientar-los a aquesta época?
Perquè va ser un període fascinant i ple de contrastos que, a més a més, tinc molt a mà. Jo sóc de Sueca i l'epicentre de la Ruta va estar ubicat en la façana litoral del meu poble: la ruta originària, de fet, és la carretera que uneix València amb el nostre terme municipal per la costa. Jo mhe criat volent anar "de ruta" quan era adolescent, perquè allò era un autèntic fenomen social de masses. D'altra banda, els 80, els anys previs a la demonitzada Ruta el Bakalao, van ser una època molt esbojarrada en què es van produir un esclat de llibertats individuals, una revolució hedonista i un frenesí artístic del tot únics. Tot això, mentre la societat valenciana intentava llevar-se de damunt la caspa del franquisme que, malauradament, encara perdura. En aquell període, el moviment d'avantguarda cultural que es va gestar a terres valencianes estava en perfecta sintonia amb el que s'esdevenia a Berlín, Manchester, Eivissa i a la resta d'Europa i del món i, per primera vegada en molt de temps, els valencians i les valencianes aportàvem alguna cosa a la cultura universal: una sèrie d'importants referents a l'anomenada cultura de club, la figura del DJ gurú i tot un seguit de noves estètiques trencadores. Tot allò, tanmateix, quan la tendència es massifica, queda sepultat sota l'estigma del Bakalao, de la festa fàtua i del consum abusiu de drogues. Però cal reivindicar el que va ocórrer durant els primers anys, perquè va ser un període veritablement singular que constitueix un escenari ideal per contar històries.

La societat Valenciana de l’època no en surt gaire ben parada, no?
La societat, en general, escrutada sota la lupa cruenta de la novel·la negra, no surt mai gaire ben parada perquè les seues clavagueres sempre fan pudor. La valenciana no és ni era ni pitjos ni millor que qualsevol altra i el meu objectiu no era ni és criticar el conjunt de la societat, sinó incidir en alguns aspectes negatius que ens han causat i continuen causant grans estralls. Això sí, hi faig sempre des de la sàtira i trobe que és una exercici democràticament molt saludable i necessari. 

No és la primera vegada que parles d'ella, ja ho vas fer a la teva primera novel·la Camins dubtosos? 
En efecte. Em va sortir una mica de casualitat, però he tocar en els meues dues novel·les els dos estigmes recents que més ens han pesat als valencians: la corrupció política i la Rita del Bakalao. En ambdós casos, l'excés ens ha condemnat al fracàs col·lectiu- Però és que som una terra d'excessos i de contrastos abruptes. Es podria escriure encara molt més (i s'hauria d'escriure molt més) sobre els tripijocs mafiosos que el poder polític va ordir al País Valencià i sobre les derivades que va tindre a casa nostra el boom turístic d'ençà dels anys 70: un fenomen i l'altre estan estretament lligats. 

Com definiries Vicent Fletes i Chaqués, el Fletxa? 
El Fletxa és una jove fester i tarambana que s'autodenomina investigador privat especialitzat en assumptes nocturnes, però en el fons és un caradura que va sempre perdut i despistat i que no resoldria res sense l'ajut de la seua tieta Ampariues i del seu col·lega el Tato. Això sí, Vicent té un carisma tot terreny i això fa que resulte un personatge d'allò més atractiu i adictiu. 

És un deteciu tradicional? A qui s’assemblaria?
El personatge que més m'ha influït i inspirat a l'hora de crear-lo és Doc Sportello: el protagonista de la novel·la "Vici inherent" del Thomas Pynchon (en concret en la interpretació que fa el Joaquín Phoenix en l'homònim film del Paul Thomas Anderson). Ell és un hippie californià i el Fletxa és un figura suecà, però tenen una certa retirada. 

Els personatges secundaris també són importants a la novel·la, com el Tato i l’Ampariues:
Som ben importants. Tan importants, que gairebé podríem parlar d'un trio protagonista (malgrat que siga el Fletxa qui done nom a la història). Tan importants, que les pròximes històries de la saga pivotaran més sobre ells. Y hasta aquí puedo leer...

"El propi registre em resulta molt atractiu com a escriptor i ho és, així mateix, per al lector, perquè el component de la intriga és omnipresent i molt poderós. "

Què t’atrau de la novel·la negra?
El propi registre em resulta molt atractiu com a escriptor i ho és, així mateix, per al lector, perquè el component de la intriga és omnipresent i molt poderós. El ritme vivaç  i la preponderància de l'acció fan que siga un gènere d'entreteniment molt semblant al que la gent busca ara en les sèries de televisió o en les pel·lícules; és molt audiovisual i jo, com a guionista professional, en aquest terreny em sent especialment còmode. D'altra banda, confesse que el que més m'enganxa és la possibilitat de traure a la llum els aspectes més foscos i contradictoris de la societat i el joc d'especular -des de la ficció- amb determinades conjectures i elucubracions (hipotètiques i  conspiranoiques, però força versemblants) que el periodisme no es pot atrevir a fer sobre el funcionament intern dels engranatges ocults del poder.

Com veus la salut de la novel·la negra valenciana?
Des del meu humil punt de vista, gaudeix i gaudirà de molt bon salut mentre continuem tenint el Ferran Torrent com a referent i punta de llança pel que fa a la negra valenciana escrita en català. Tenim un cert estil característic fonamentat principalment en el component satíric i tenim grans exponents: Xavier Aliaga, Juli Alandes, Vicent Usó, Jordi Colonques, Manel Joan Arinyó... Isabel-Clara Simó i Silvestre Vilaplana, Joanjo Garcia també n'han fet alguna incursió. Potser ens manquen més veus femenines, ens manca més presència i rellevància als festival negres autòctons i ens manca alguna producció audiovisual que reafirme i reflestisca tot aquest talent, però n'hi ha molt per contar i tenim qui ho faça. I pel que fa a la novel·la negra en castellà el panorama també és força potent...

Què creus que aporten els festivals com el Tiana Nega a la novel·la negra escrita en català? 
La principal aportació és la visibilitazació del gènere, de les obres i de les autores i autors de casa i la demostració de la vigència i bona salut de la nostra novel·la negr. Després, hi ha el bon rotllo que hi  regna i la possibilitat d'intercanviar impressions de manera personal amb editors, col·legues i amb el públic assistent (la qual cosa és sempre d'agraïr). I tot el que s'aprèn durant les xerrades! Finalment, el fet que el festival siga només en català i que incloga una representació de tots els territoris catalanoparlants suposa un clar incentiu i el converteix en un festival únic i del tot imprescindible. 

Gràcies! 

Notícia :: Arriba la vuitena edició del Tiana Negra amb nova directora i nova alcaldessa

El festival Tiana Negra arriba a la seva vuitena edició amb nova directora, Anna Maria Villalonga, i nova alcaldessa de Tiana, Marta Martorell. Després d'un cicle de set festivals amb un gran èxit, Villalonga agafa el relleu amb algunes novetats però intentant mantenir l'essència d'una festival pioner i de referència de la literatura negra en català. 

Entre les grans novetats d'aquest any hi ha un espai dedicat a la poesia negra, la recuperació d'un espectacle teatral a càrrec d'una de les companyies locals, i el Concurs de relats negres amb els estudiants de l'Institut de Tiana. Aquest serà també un festival d'homenatges, el dedicat a l'escriptra Isabel-Clara Simó que inaugurarà el festival, i el dedicat a Andrea Camilleri, mort l'estiu passat, un acte que tancarà l'edició de 2020. De nou passaran pel Tiana Negra els principals nomes dos dies d'una festival consolidat i que marca el tret de sortida a l'any literari negre. 

"Tiana negra és com a casa meva. Per tant, trobar-me ara amb el desafiament de fer-me'n càrrec representa molt per a mi. Només espero estar a l'alçada, perquè en Sebastià Bennasar ha deixat el llistó molt alt". Anna Maria Villalonga. 

:: Llegeix la notícia completa aquí

Novetat :: Em diuen flexta

Em diuen fletxa
Joan Carles Ventura
Crims.cat
Setembre de 2019
Guanyador del Sisé Premi Memorial Agustí Vehí de Tiana 2019

SINOPSI: Els anys 80 del segle XX van ser una autèntica bogeria a tot arreu i, a terres valencianes, es va viure, entre la joventut local, un frenètic esclat col·lectiu de modernitat, creativitat i llibertat que va donar origen a la famosa Ruta del Bakalao. En aquella mítica i dlirant època, s'enmarquen les peripècies del Fletxa, un pintoresc detectiu privat que es mou com un peix a l'aigua en l'ambient nocturn i discotequer, o com un glaçó de gel en un cubata, si ho preferiu. En el seu debut literari, el personatge intentarà complir amb l'encàrreg de resoldre la rocambolesca desaparició d'una jove misteriosa en estranyes circumstàncies en una intrincada trama d'interessos creuats. 


Entrevista :: Marta Martorell, alcaldessa de Tiana

Marta Martorell celebrarà el seu primer Tiana Negra com a alcaldessa de Tiana amb molta il·lusió. Per ella aquest festival és un privilegi pel poble perquè l'ha convertit en un referent en l'àmbit de la literatura negra i alhora ha apropat el gènere als vilatans i vilatanes. 
Hem parlat amb ella de com afronta aquest nou projecte. 


"Tiana Negra ha estat un Festival pioner i ha fomentat l'aparició d'altres festivals en altres municipis que van en la línia del nostre."

Com valores el Tiana Negra i la feina feta fins ara al festival? 
Tiana Negra és el segon festival més important de la novel·la negra de Catalunya. Tenir a Tiana un festival de referència i d'aquest format és tot un privilegi. Tiana Negra és el festival més antic en actiu, a banda de la BCNegra, el primer que s'ocupa de reivindicar la nostra cultura també en aquest gènere literari. Tiana Negra ha estat un festival pioner i ha fomentat l'aparició d'altres festivals en altres municipis que van en la línia del nostre. 

Què creus que aporta el festival al poble de Tiana? 
Crec que el tret diferencial és ser un festival únicament en llengua catalana, i que es faci a Tiana ens aporta ser referents en l'àmbit català i això sempre és un repte en l'àmbit municipal, molt difícil d'aconseguir. Però a la vegada, crec que poder donar a conèixer la literatura, entre els nostres vilatans i fomentar la lectura en el món digital en el qual estem vivint és tota una gran aportació pel poble de Tiana. Fomentar lectors i lectores és fomentar coneixement i cultura. Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar. James McCosh.

Què creus que aportarà la nova directora Anna Maria Villalonga? 
Crec que la trajectòria personal i professional de l'Anna Maria Villalonga, professora de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona, escriptora i bloguera i membre de l'associació En Negre per la defensa i promoció de la Novel·la Negra en Català, ens garanteix seguir amb el festival de Tiana Negra amb la professionalitat que sempre ha tingut el Festival. Però, d'ença que he començar a treballar amb ella i l'he conegut més personalment puc dir que l'entusiasme i la passió per la literatura i per la feina que fa, farà que dins el festival es transmetin aquests valors, de ben segur. Anna Maria Villalonga viu el festival com si fos seu, ha viscut el festival en les darreres edicions en primera persona i d'una manera molt propera. Sabem que el llistó està molt alt, l'antic director Sebastià Bennasar li ha posat difícil, però tal com jo l'he vist treballar i viure el festival de ben segur que hi estarà a l'altura. 

"Potenciarem un gènere literari que no s'havia fet fins al moment: la poesia negra. Es dura a terme a través de dos tallers a la Biblioteca de can Baratau, amb el poeta Martí Noy." 

Què intentareu potenciar i millorar des de l'ajuntament actual? Com valores les principals novetats d'aquest any? 
En aquesta edició hem volgut aposta per alguns aspectes. Potenciar un gènere literari que no s'havia fet fins al moment: la poesia negra. Que es durà a terme a través de dos tallers a la Biblioteca de can Baratau, amb el poeta Martí Noy. Acostarem aquest gènere literari a diversos públics. També volem apropar Tiana Negra als Tianencs i tianenques i per això durant el més de gener a les escoles de Tiana i a l'Institut es llegirà una novel·la negra, en els espais diaris que tenen els alumnes per fomentar la lectura. I inicem aquesta tasca amb la implicació del Consell del Infants i la col·laboració de l'Isidre MEstres (director dels Nou Pins) amb l'adaptació i la posada en escena de l'Oracle del gos, de G.K. Chesterton. Aquest espectacle teatral es durà a terme a la tarda del dissabte dia 18. 

Creus que a Tiana es fan prou activitats literàries? Creus que se'n podrien fer més? 
Crec que dur a terme activitats literàries al llarg de l'any sempre és bo. Crec que hi ha molts moments durant l'any que es poden potenciar valors a través de la literatura catalana: com per exemple, fomentar la literatura escrita per dones, fer visibles totes aquelles obres que les dones han aportat i que encara no són prou reconegudes, amb l'objectiu també de què existeixi la igualtat d'oportunitats en el món de la literatura, donat que encara hi ha una manda d'autoritat i prestigi de les dones en aquest sector. i de ben segur que en podem trobar molts més i de ben segur que seria molt positiu per al poble de Tiana. Tot i això, m'agradaria destacar que a travñes de les nostra Biblioteca municipal es duent a terme moltes activitats cada mes a través de les quals es potencien els valors de la lectura i el foment d'aquesta en totes les franges d'edats. I s'ha de posar en valor la gran quantitat d'activitats que es fan a la Biblioteca i que és un lloc de referència municipal. 

Gràcies alcaldessa. 
Bon Tiana Negra






NOTÍCIA :: Ja tenim el programa defintiu del Tiana Negra 2020

Estem molt contents perquè avui ja podem compartir amb tots vosaltres el programa defintiu del Tiana Negra 2020. Dos dies plens d'activitats amb els millors autors i editorials de la literatura negra catalana. 

Feu un lloc destacat a l'agenda nova! 



Vuitena edició del Tiana Negra el 17 i 18 de gener de 2020

Programa

Sala Albéniz del Casal de Tiana

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de

Amb la col·laboració de
http://cultura.gencat.cat/ca/anymanueldepedrolo/inici/

Amb la col·laboració de:

·Seguidors