Entrevista :: Àlex Martín, coordinador de l'homenatge al col·lectiu Ofélia Dracs

Àlex Martín participa enguany al Tiana Negra coordinant un dels actes centrals del festival, el primer homenatge al col·lectiu literari Ofèlia Dracs, que se celebrarà divendres 22 de gener a partir de les 19.15. Hem parlat amb ell d'aquest col·lectiu i de la importància de rebre aquest reconeixement. 


Explica’ns breument el paper del col·lectiu Ofèlia Dracs en la historia de la literatura catalana recent?

Doncs, per a mi un paper fonamental. Inaugurada a finals dels setanta “Ofèlia Dracs” (Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler i d’altres) fou un col·lectiu que reivindicà els gèneres narratius populars. Varen ser els primers en adonar-se de la necessitat d’escriure un tipus de literatura que engresqués al lector, que participés, que es divertís. Tot això en un moment d’un buit considerable dins de la literatura de gènere.

El col·lectiu va conrear alguns dels gèneres literaris més importants, i fins i tot va guanyar premis.
Efectivament, Ofèlia Dracs publicà sis volums d’una gran qualitat i guanyà el premi de novel·la erótica “La Sonrisa Vertical” l’any 1979 amb Deu pometes té el pomer. Tots ells van fer una feina meritòria i van oferir al lector històries de diferents gèneres (misteri i terror, eròtiques, policíaques).

Veiem que els participants són actualment els noms més importants de la literatura catalana actual.
I tant que sí. I autors que han fet molt per a aquest país i gairebé tots continuen fent feina.

Tot i la seva importancia, per què mai ningú ha homenatjat la seva tasca?
Jo sempre dic que Catalunya és un país molt estrany i cada dia n’estic més convençut. Enterrem en els fonaments i oblidem les nostres patums. És així. De la mateixa manera que Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany són personatges oblidats també ho és el col·lectiu Ofèlia Dracs.
  
Aquest no va ser l’únic col·lectiu literari de l’època. Ara no ens caldrien col·lectius com aquells?
Bé jo crec que a diferència d’aquell moment, ara estem en un procés més normalitzador. Ara els col·lectius també funcionen però en formats d’antologia o de col·leccions. Sense anar més lluny, les antologies de “crims.cat” -publicades conjuntament amb Sebastià Bennasar- han funcionat com a tal. De fet, aquelles dues publicaciones van ser l’embrió del naixement d’una col·lecció que funciona gairebé com un col·lectiu.

Hi ha iniciatives similars en d’altres països?
Sí. N’hi ha molts. A França funcionen molts col·lectius d’escriptors i també n’hi ha alguns a Llatinoamerica.

Ets un dels noms referencia del Festival Àlex. Com valores el programa d’enguany i el fet que quatre anys després s’hagin normalitzat la seva presencia dins el calendari literari negre actual.
Jo no sóc cap nom de referència sinó un estudiós del gènere. El Festival? El valoro molt positivament i més necessari que mai. Els festivals grans tenen una funció clarament comercial però necessitem adaptar el model francés de petit festival i Tiana ho fa. Trobades de dos dies, un director que hi entengui (en aquest cas qui millor que l’especialista i director Sebastià Bennasar) i sobretot que hi hagi un contacte entre l’autor i el lector. Proximitat, debat i contacte. Per a mi, el secret de l’èxit.  

Gràcies Àlex. Ens veiem al Tiana Negra. 


0 comentaris:

Sisena edició del Tiana Negra el 19 i 20 de novembre de 2018

Programa

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de:

·Seguidors