Recomanacions :: La penitència de l'alfil

La penitència de l’alfil
Rafa Melero
Alrevés 
Publicació 2015 

:: Rafa Melero present al Tiana Negra dissabte 23 a ls 18.30 a la taula de Policies de veritat contra Policies de ficció. 

VIATGE A LA MENT CRIMINAL: És molt possible que en els darrers temps s’hagi abusat del procedural com a element generador de novel·les negres a casa nostra. La denúncia que en feia al respecte l’Àlex Martín és certa, però a la vegada la superabundància de trames amb policia de vegades ens du sorpreses interessants. La penitència de l’àlfil (Alreves/Crims.cat) n’és una. Potser ho sigui pel fet que el seu autor sigui Mosso d’Esquadra (incís, deuen avorrir-se molt els Mossos perquè el número d’autors pertanyents al cos no para de créixer) i per tant domina perfectament les trames i el procediment, o potser es degui simplement al fet que Rafa Melero escriu bé. O a la combinació de les dues coses.
A La penitència de l’àlfil ens trobem amb el seu personatge fetitx, Xavi Massip, sergent dels Mossos en excedència, que rep la petició d’ajuda d’un inspector retirat del cos nacional de Policia, Alejandro Arralongo. Som al 2013 i segons l’inspector hi ha un psicòpata que actua cada deu anys, que va començar els seus assassinats el 1993 i que ara és a punt de repetir el procediment que pot comportar tres víctimes més.
M’agrada la manera que té en Melero de construir els seus personatges principals per acumulació. Quasi podem veure’ls i amb les seves actuacions i diàlegs podem penetrar a les seves ments. Massip, metòdic però a la vegada obert a noves possibilitats d’investigació, Arralongo turmentat, de la vella escola, amb un món nou per descobrir. En aquest sentit, Melero és molt clàssic, empra l’estructura de doble personatge, de parella d’investigadors que tant bé ha funcionat des de Sherlock i Watson fins a l’actualitat.
La referència a la novel·la policíaca victoriana no és de bades. En aquest procedural estam molt més a prop de la novel·la d’intriga –malgrat la quantitat de morts, de l’espectacularitat del cas i de la magnífica recreació psicològica del perfil de l’assassí- que no de la novel·la negra pura i dura, aquella en què l’important (i per a mi com a lector, el més interessant) és la descripció i anàlisi d’una societat a partir d’una trama criminal. Melero es mou per altres coordenades, molt interessants, perquè ha estat capaç de donar-li a aquest tipus de novel·la un ritme nou i ho ha mesclat amb el thriller, aconseguint que el lector estigui enganxat des del primer moment fins al final.
Si parléssim de cinema hauríem de parar-nos, necessàriament, en comentar el muntatge d’aquest llibre. L’estructura és molt intel·ligent. A base d’analepsis i prolepsis el lector canvia d’escenari temporal i d’escenari físic –Madrid i Barcelona- i està esperant que arribi el moment anunciat en el primer capítol, la qual cosa permet anar avançant en la lectura perquè tenim aquest plat principal ja servit, sols que Melero ens explicarà a la perfecció com s’hi ha arribat.
Per descomptat, a la novel·la trobarem els recels a la col·laboració entre els dos cossos policíacs, bons personatges secundaris –entre ells, l’Anna, la noia que ajudarà de forma decisiva a la investigació- i bons personatges comparsa, però sobretot l’obra destaca pel seu ritme i per l’intent d’explicar com es forma una ment criminal i com s’intenta combatre des de l’altre costat.
Evidentment, no és una novel·la perfecta (potser existeix?). Per a mi hi ha algunes repeticions de conceptes innecessàries i sobretot em sobra una escena de sexe que crec gratuïta i precipitada i (em sap greu per l’espoiler) la mort del personatge més entranyable sense cap mena de dubte de la novel·la, un personatge absolutament prescindible, és veritat, però potser el més valent de tots, un home de biblioteca que no es mereixia aquest final. Però ja dic que són manies de lector. Melero ha construït una bona novel·la, un bon procedural. Partia amb reticències, la seva concepció del gènere negre està prou allunyada de la meva, i al final s’ha convertit en una molt bona sorpresa.

SEBASTIÀ BENNASAR

0 comentaris:

Torna el Tiana Negra el 20 i 21 e gener de 2017

Programa

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de:

·Seguidors