Entrevista :: Xavier Aliaga


València no ha estat un lloc més tèrbol que uns altres. El que passa és que pel nostre tarannà expansiu i faller, se'ns ha notat més, ha estat molt evident tot, molt a la vista. Xavier Aliaga. 

Xavier Aliaga és periodista i escriptor. Ha publicat cinc novel·les Si no ho dic, rebente, Els neons de Sodoma, Vides desafinades, El meu nom no és Irina i Dos metres quadrats de sang jove. Amb aquesta darrera continua les aventures de l'inspector Feliu Oyono que va començar amb Els neons de Sodoma. Hem parlat amb ell de la seva darrera obra i de la realitat del gènere a Valencia. 

Amb Dos metres quadrats de sang jove recuperes l'inspector Feliu Oyono que va debutar a Els neons de Sodoma. Per què has trigat tant a recuperar-lo?
Bé, en realitat ja l'havia recuperat per a un relat, Només volia que ho saberes, que es publicà el 2013 en un recull de relats de Crims.cat. La raó és que he tingut uns altres projectes entre mans, però ha estat la insistència de Sebastià Bennassar, un dels grans valedors d'Oyono, la que ha fet que, finalment, l'inspector tinguera més recorregut. Curiosament, Oyono debutà en una novel·la que va tindre una acollida més bé tèbia. Però estic molt satisfet amb el relat i la novel·la.

Oyono, d'origen guineà, és un inspector descregut i amb la llengua molt afilada que et permet retratar sense embuts la societat actual, amb una mirada específica sobre la realitat valenciana. El gènere negre és un bon aliat per fer crítica social?
El gènere negre és un aliat excel·lent per fer això, perquè et permet retratat els vessants més tèrbols de la societat. A mi no em resultaria gens interessant escriure una novel·la simplement de contar assassinats i investigacions, per molt brillant i molt adornada que fóra la narració.



La novel·la és una radiografia de la crisi actual, però també de la corrupció política, bancària i immobiliària, i un retrat molt fidel del periodisme actual. Quina és la taula de salvació dels teus personatges enmig de tot aquest panorama? Queda lloc per a l'esperança?
Sempre hi ha lloc per a l'esperança, però no podrem canviar res si no som conscients d'on venim, del grau de degradació a què ha arribat tot. No podem perdre aquella perspectiva si volem que les coses siguen diferents. El tema del periodisme és una qüestió a banda: el seu futur és molt negre perquè ningú està disposat ja a pagar per una informació ben feta, ben escrita, amb moltes fonts, contrastada... Els periodistes tenen un cert futur en el terreny de la comunicació, de la generació de continguts en format multi-tasca. Però el periodisme, entès com la disciplina que conta allò que el poder no vol que es conte, és una altra cosa. 

Com a contrapunt a l'inspector Oyono, la seva companya, l'Agent Amalia amb els seus propis fantasmes. 
Estic content amb l'Amalia, perquè em feia goig trobar un personatge que tinguera també gruix, densitat. Em fa molta il·lusió que alguns lectors l'hagen trobada més interessant fins i tot que Oyono, perquè això demostra que el personatge estava ben enfocat. I també ha passat el contrari, perquè en acabant, es tracta d'una dona d'ideologia conservadora que fa reflexiones sobre alguns temes que també poden sobtar alguns lectors. A mi això em sembla estupend. 

La teva prosa és directe i sense cap filtre, tal i com passa amb la observació de la realitat. Creus que les floritures literàries enterboleixen les històries? 
Depèn del tipus de novel·la. Vides desafinades era una mica recargolada, amb un estil més reposat, més treballat, perquè crec que es prestava. A mi, com a lector, m'agrada que la prosa estiga elaborada, que tinga densitat, però a l'hora d'escriure m'acaba eixint un estil més directe, més punyent. Sense perdre aquesta identitat com a escriptor, m'agradaria evolucionar en algunes novel·les cap a un estil diferent, cercar noves maneres d'expressió. Cal buscar nous reptes. 

I la ironia i l'humor, com feia Chandler, com a balsam per a tanta duresa. Igual que a la vida.
Clar, les històries han de respirar, han de reflectir diferents estats d'ànims. L'humor acaba sorgint sempre en les meues novel·les. I està bé que així siga. 

I tot passa a València, protagonista combulsa de l'actualitat en els últims anys. 
Si, però València no ha estat un lloc més tèrbol que uns altres. El que passa és que pel nostre tarannà expansiu i faller, se'ns ha notat més, ha estat molt evident tot, molt a la vista. Com a societat, això és una putada. Transmet una sensació de poca seriositat que no té a veure amb la realitat i el treball de molta gent. 

Tindrem més notícies de Oyona i Amalia? Properament? 
Properament no. Hi ha un projecte a llarg termini, quan acabaré una cosa que tinc entre mans, on hi haurà espai per a Oyono, és clar, i no tinc molt clar que per a Amalia. Que els terminis s'acurten dependrà també dels lectors. 

Moltes gràcies Xavier. Fins al Tiana Negra.
Entrevista de Laura Garcia. 
Presentació de Dos metres quadrats de sang jove el dissabte 24 de gener a les 12.00.

0 comentaris:

Torna el Tiana Negra el 20 i 21 e gener de 2017

Programa

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de:

·Seguidors